“Si no recuperem les cases antigues, perdem la nostra identitat”
UNA CASA RURAL SENSORIAL A TRAIGUERA. Rosana Pepió va viure a la casa dels seus avis durant la seua primera infància, es va criar a la casa darrere del Campanar de Traiguera fins als cinc anys. Tonar a eixa casa, sempre li provocava un sentiment i emoció interior molt profund, diu que encara recorda la seua olor. Havia parlat molts cops amb la seva mare, de l’esforç que els hi va suposar als avis fer la casa, particularment de la seua avia, que valenta com una armada feia de manobra de l’obrer. La casa va estar llogada quasi dues dècades, paral·lelament “el veïnat del nucli antic, on no es pot guardar el cotxe a la majoria de cases, migrava a la part nova del poble amb més comoditat”. I ara, “les cases antigues o són buides o es venen, i si no les recuperem o restaurem perdem la nostra història i identitat. De fet, la gent benvinguda al poble que ha comprat cases al casc antic, han fet gran esforç per a restaura les i mantindre-les i están contribuint a que el cas antic no perda la seua esència”. Rosana integrà l’emoció i esforç de la seua àvia: “Sempre li deia a la meua mare que aquesta seria una casa rural”. I amb les ajudes LEADER va trobar la forma de fer-ho realitat. Aquesta és la història de com a través d’un sentiment “queda una casa sense perill de caure, rehabilitada, que manté l’arquitectura del nucli antic, motor d’atracció de gent per al poble que per l’hostalatge consumeix els serveis locals, tot revitalitzant el territori” i cita Rosana que “és un valor que li aporta a Traiguera”.
La Casa del Campanar com a casa rural naix d’aquest sentiment de pertinència, ubicada en la plaça del Campanar explica Rosana: “està dissenyada pensant en què necessitava Traiguera i en què podia diferenciar-se. És una casa que guarda tot l’envolupant mediterrani i el més natural possible amb una decoració i estil de mobiliari contemporani còmode i de disseny que genere un -jo em quede ací- simplement en veure les imatges”. Rosana explica que aquest contrast la fa especial: “vam tirar tota la casa i vam deixar les quatre façanes, l’exterior i les quatre mitgeres; la façana antiga estava lluïda i emblanquinada, però hem tret tota la pedra original, guardant les pedres bones de la reconstrucció interior per a la part exterior, reconstruint-la i hem recuperat l’arcada amb un empedrat natural. Hem tret uns voladissos amb unes bigues de fusta i una balconada gran de cara al campanar. Hem tractat de conservar i integrar-la dins de l’arquitectura de la zona, és com una fusió que s’estén en el campanar i l’església. Tens una vista privilegiada. A partir d’ací, l’interior és de materials sostenibles i molt naturals; tot combinat amb matisos moderns, com la barana de ferro i combinat amb les portes que són d’alumini negre”.
Es defineix com “multifacètica i funcionària, treballe a l’Ajuntament de Traiguera on porte vint-i-un anys i també tinc una empresa on comercialitzem oli d’oliva des de fa deu anys” el que podríem traduir com emprenedora i assegura que “quan desenvolupes un projecte et penses que gastaràs uns diners que, després, es multipliquen per dos i per tres. A Traiguera la gent no és massa emprenedora i des dels GAL fan moltíssima difusió perquè la gent puga començar els seus projectes”.
“Volem que els hostes que vinguen exploren tots els sentiments de comoditat, pau, tranquil·litat i vistes privilegiades, creant sentiments sensorials que poden vindre de l’olor o tacte dels materials naturals, com del soroll del campanar. Si tot va bé les ampliarem amb experiències: durant la temporada de l’oliva”. La Casa del Campanar disposa de dues habitacions per una parella o família, pensada per grups reduïts.
