El nostre territori té a les seues muntanyes un dels seus grans tresors. Una font de naturalesa, de sostenibilitat i també d’oportunitats turístiques. Parlem de tot això amb un dels nostres promotors, Pau Fabregat Beltran, guia de muntanya i de turisme a través de la marca Maestrat Experience. Fabregat està compromés amb un turisme accessible, sostenible i responsable que ajuda a un món millor, i des del GAL Maestrat Plana Alta hem sigut partícips en el desenvolupament dels seus projectes.
P. A quin sector et dediques?
R. Sóc guia de muntanya (mitja muntanya) i de turisme a través de la marca Maestrat Experience www.maestratexperience.com, faig rutes a peu per tot el Maestrat i estic involucrat en el sector turístic. A través del blog i les xarxes faig les #entrevistesalterritori amb persones que gestionen cultura, infraestructures o treballen en el territori. Compromés amb un turisme accessible, sostenible i responsable que ajuda en un món millor. Estic en el turisme per a promoure la reflexió en el sector i sobretot fer més difusió i promoció de la comarca del Maestrat. Sempre cal tindre aquesta visió social en tot el que fas, que és el que et dóna el valor afegit.
P. Com te va sorgir la idea d’emprendre el teu projecte professional a la comarca?
R. Vocacionalment he tingut la passió de caminar per la muntanya des de molt xicotet, i a més he sigut activista cultural durant 10 anys al servei de la comarca, tots ells dins de Maestrat Viu, ajudant sempre des de l’inici i amb càrrecs de responsabilitat fins a la seua consolidació. Professionalment he sigut agent d’ocupació i desenvolupament local a l’Ajuntament de la Serratella, un dels més xicotets de la comarca, on durant 7 anys vam estar al servei del poble i d’on guarde molts bons records. L’activisme cultural m’ha ajudat a conéixer moltíssim la nostra comarca i la seua gent. La professió també t’ajuda a obrir el camp d’acció i tindre una mirada diferent des de l’Administració. La idea d’emprendre uneix la meua part vocacional i professional, de passió pel territori i d’estima i servei públic a la comarca des d’una altra perspectiva per al sector turístic, un sector on fa falta molta reflexió i anàlisi per a un territori com el nostre en el qual tot està per a fer, i per tant tot ho podem fer bé.
P. Quines han sigut les principals dificultades amb les que t’has trobat per a posar en marxa el teu negoci?
R. Per a emprendre fa falta temps. Sobretot, per a analitzar-te tu i per a analitzar el teu entorn. I per desgràcia la teua mirada no és vàlida i cal tindre en compte altres opinions. En aquest sentit sempre tindré paraules d’agraïment cap a la Fundació Biodiversitat i l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques per incloure’m dins dels seus respectius programes de mentoring, els quals em van ajudar a madurar i pivotar la idea de negoci. Per tant, temps és diners, però és un temps necessari i valuós, mai perdut. Ser flexible i obert a altres opinions no és fàcil, i més encara quan tens una idea, però amb tot això l’activisme cultural també m’ajuda, perquè aprens a gestionar persones (sobretot egos) i a acceptar altres opinions, al cap i a la fi.
P. Què et semblen les ajudes LEADER?
R. Inicialment rebutjava subvencions. He treballat molt amb subvencions i no m’agradava res la idea de fer dependre el meu negoci. Considere que les subvencions són perverses perquè perverteixen els objectius de les idees i són un brindis més al sol de la política. Els fons LEADER han tingut moltes variables, des dels seus inicis no es van aplicar amb la mateixa intensitat en tot el territori rural valencià, la qual cosa les va sembrar de discriminació i polèmica. A més, van servir sobretot per a reformar i rehabilitar els primers immobles per a turisme rural: immobles que, tot siga dit, hui dia són primers habitatges dels seus propietaris. També han ajudat a embellir els centres històrics dels pobles, fent-los més atractius al turisme. I en aquesta fase sembla que s’han obert més a la societat que no a l’Administració, la qual cosa és de celebrar també. L’ús que històricament l’Administració ha fet d’aquestes ajudes sembla que ha sigut més per a la cosa turística que no realment per a millorar la qualitat de vida de la gent (exceptuant casos). Una vertadera llàstima perquè són ajudes importants.
P. En què t’ha ajudat el Grup d’Acció Local Maestrat Plana Alta? Què ha sigut el més positiu de la teua experiència amb nosaltres?
R. Marta, la tècnica, m’ha ajudat en tot el que ha pogut. I he d’agrair la seua predisposició perquè com he dit, al principi no volia demanar cap subvenció, però gràcies a ella, al Cedes de Vall d’Alba, i a l’amic Ferran Monferrer Claramonte (D´Armela www.darmela.com) em van fer valorar aquesta opció des d’un criteri racional.
P. Com valores treballar a la comarca?
R. Treballar recorrent i ensenyant a voler i valorar la comarca del Maestrat és un plaer i un autèntic privilegi. Som molt afortunats de viure on vivim. El treball de guia et permet unir el vessant humà de relació social amb els teus clients mentre els interpretes i ensenyes el territori, el paisatge. I el Maestrat és un territori de muntanya amb uns pobles que són un tresor i que tenen un potencial increïble. Si a tot això uneixes les sinergies amb altres companys que treballen per la comarca des del sector primari, el resultat no pot ser més que encoratjador. Jo preferisc vincular-me a ells, ja que realment ells són els herois i les heroïnes, els que aporten valor afegit, i ens hem d’ajudar entre tots.
P. Punts forts de treballar a la comarca, i punts febles?
R. Punts forts: Tot està per fer i tot és possible, i jo contribuïsc des d’un turisme accessible, sostenible i responsable. Punts febles: per desgràcia, el Govern Valencià destina molts diners només per a promoure el monocultiu turístic en detriment del sector primari que és el més important per al rural, o fins i tot hui dia, on tots els esforços pressupostaris haurien d’anar encaminats a lluitar contra la pandèmia, es dediquen a inventar noves marques turístiques a través de plans de competitivitat turística, en plena pandèmia! Turísticament, el Maestrat, un territori amb més de 30 municipis, en lloc de projectar una imatge turística global conjunta, la seua oferta turística es troba disseminada en 3-5 plataformes de difusió, sense tindre en compte el litoral, on cadascun fa la seua guerra. Falta planificació turística i acció conjunta, unitat. A més, l’intrusisme en l’ofici és una constant, sí que és veritat que hi ha hagut multes, però trobe a faltar més control i regulació sobre aquesta qüestió, estem bastant desemparats.
P. Hi ha alguna cosa que trobes a faltar respecte a una ciutat?
R. Si vols que et diga la veritat, l’única cosa que trobe a faltar i que no puc fer al poble és ajuntar-me amb 15 o 20 companys i jugar a futbol. Ací l’esport també és tallar i recollir llenya, fer parets de pedra, esbrossar, arreglar basses, jeje… Fa dos anys t’hauria dit que també em feia falta Internet de més qualitat, fibra òptica, banda ampla. Ara eixe problema per sort ja no el tinc. Així i tot, que jo no tinga ara aquest problema al meu poble, Vilanova d’Alcolea, no vol dir que aquest problema siga per desgràcia, viu i real encara en moltes parts del Maestrat, i que és una vergonya que la classe política encara no l’haja solucionat: ni això ni la cobertura de telefonia.
P. Com és la qualitat de vida al poble?
R. Molt bona. Tenim el que tenim, i ho tenim bé. La vida va molt unida al ritme que ens marca el sol al llarg de l’any, a l’hivern la vida és més íntima i recollida, més reflexiva, i convida a pensar. La resta de l’any vivim més fóra de casa que dins. Viure al poble és la millor manera de conéixer-se un mateix i estar més prop de la naturalesa, el cicle de la vida. Els nostres bioritmes van compassats amb la naturalesa. Harmonia pura.
P. Què li diries a algú que s’estiga plantejant donar el pas de tornar o quedar-se al poble per a iniciar el seu projecte empresarial?
R. Que s’ho pense bé. Que emprendre no és un joc: fa falta temps i diners. I pensar molt i bé. I escoltar molt i ser obert i flexible a les opinions dels altres. Ser autocrític amb tot i sobretot amb un mateix. Emprendre en l’urbà o en rural no fa la diferència en un món amb un mercat tan global i globalitzat.
P. Fes una valoració de l’experiència al costat del Grup d’Acció Local, qualsevol cosa que pugues contar ens ajudarà a continuar millorant.
R. Puntuació: 8. Alguna cosa a millorar… potser en el meu cas, i per a estalviar paperassa, hauria estat bé poder incloure les dues anualitats en un mateix document, ja que les inversions ja s’havien fet i estaven justificades.
Una reflexió general a les administracions. Han de deixar d’impregnar les seues normatives, lleis, d’urbanocentrisme que va en detriment del rural, no es pot demanar el mateix en una ciutat que en un poble. A realitats diferents, solucions diferents. A mi no em poden demanar en la subvenció el requisit d’una botiga física perquè no té cap sentit tindre una actualment, on el volum de vendes està en Internet. O també una botiga física com a requisit perquè l’estudiantat puga fer pràctiques d’FP de turisme. Tot això va en contra del progrés rural. Fa falta un canvi de paradigma cap al rural.
Aquest canvi, d’alguna manera sí que l’he notat en les ajudes LEADER. És evident que em referisc a les administracions superiors, que són les que viuen més desagafades del substrat rural, i són les que s’haurien de reestructurar i suprimir algunes, vertebrant-les amb el territori. Les administracions locals treballen molt bé, i sempre estan per a ajudar a la gent del territori. Per a mi haurien d’estar millor dotades pressupostàriament perquè són les que donen la cara al ciutadà. Servei públic en estat pur. Als productors del sector primari se’ls fa la vida impossible amb tràmits i papers, i sembla que si volen fer el seu projecte de vida al poble, encara se’ls complica més amb autoritzacions, etc. Això ha de canviar. Falta reciprocitat i proactivitat, escolta activa de l’Administració al sector.
Els agents d’ocupació i desenvolupament local hui dia han passat a ser, literalment, personal administratiu. En alguns casos més tècnic que administratiu, en la majoria administratius. S’ha perdut la part més imaginativa i creativa. La majoria s’han deixat xuplar pel corrent burocràtic. És una llàstima que es desaprofiten els seus perfils. En l’administració no hi ha reflexió, el dia a dia s’imposa. No hi ha balanços ni autocrítica. I així és difícil millorar i s’enquisten unes certes maneres de treballar, convertint-se en vicis. I com sempre la meua sensació general que l’Administració fa la seua, i malbarata els diners, cada 4 anys, eixa és la seua visió. Per a res li interessa les opinions de la gent del territori perquè li incomodem.
