Des del Grup d’Acció Local Maestrat Plana Alta estem compromesos amb impulsar l’emprenedoria en el nostre territori rural. Som uns convençuts de les enormes possibilitats que tenen els nostres pobles per a continuar generant oportunitats i millorar dia a dia el seu futur consolidant població que trie desenvolupar ací el seu projecte de vida, tant el personal com el professional.
Ferran Monferrer és el promotor de D’Armela (www.darmela.com). Es tracta d’una empresa agroalimentària dedicada a posar en valor els productes agrícoles de cultiu en secà del Maestrat.
P. A quin sector et dediques?
R. El focus inicial va ser l’ametla marcona, ja hem incorporat l’oli d’oliva i la mel, i estem treballant per a sumar la tòfona i la garrofa. El nostre obrador està situat en ple camp, entre Tírig i el Museu de la Valltorta. Ens emmarquem en els corrents de km0, slow food i alimentació natural i saludable. Treballem en dues línies de producte clarament diferenciades: una de productes gurmet amb fort arrelament en el Maestrat, dirigida al turisme local i a les persones amb origen en el territori; i una altra d’alimentació funcional, alineada amb els corrents de consum vegà i vegetarià i dirigida a un mercat global.
P. Com et va sorgir la idea d’emprendre el teu projecte professional al poble?
R. L’estar situat a Tírig forma part del meu projecte vital. Vaig créixer a Benassal, em vaig formar a València, i el conéixer a la meua parella va ser decisiu per a triar Tírig com la meua llar. A Tírig és on m’he desenvolupat professionalment i on ha crescut la meua família. El projecte D’Armela ha estat latent en forma d’idea durant tota la meua carrera professional, però va prendre forma en 2017 a partir de la visita a la Fira Biofach (Nuremberg – Alemanya), la fira de referència mundial de productes ecològics. Vaig descobrir un ampli ventall de productes innovadors elaborats amb les nostres matèries primeres agrícoles i allí mateix vaig tindre clar quin era el camí a seguir i la idea va passar a projecte en poques setmanes. El mateix 2017 vaig participar en la segona edició de MOVEUP en el CEEI Castelló, un programa de desenvolupament de negoci per a emprenedors, i vaig guanyar el tercer premi competint amb startups tecnològiques que basaven els seus desenvolupaments en tecnologies d’última generació. 2018 i 2019 van ser dos anys de burocràcia desesperant i 2020 està sent l’any del llançament.
P. Quines han sigut les principals dificultats amb les quals t’has trobat per a posar en marxa el teu negoci?
R. El principal escull per a obrir una empresa agroalimentària són els tempos de l’Administració, la lentitud per a resoldre tots els tràmits legals imperatius i també per a la resolució de les sol·licituds de subvenció a cada moment, uns tempos que no es corresponen amb el dinamisme que requereix l’activitat empresarial i que porten a augmentar el cost d’instal·lació i a la pèrdua d’oportunitats de negoci. La primera dificultat va ser el propi programa LEADER. Un 10 per l’interés i l’esforç de la Gerent del GAL Maestrat Plana Alta LEADER 1420, però això de la Direcció General de València va ser un altre cantar. L’any 2018 perdut sencer amb els retards de l’ordre i el procés de sol·licitud, després els requisits arbitraris i canvis de criteri fins i tot després d’haver vençut els terminis, sense marge de maniobra per a completar la documentació (tant en presentació com en justificació), imposició en l’Ordre de limitacions arbitràries per a la implantació d’empreses agroalimentàries que ja van fer desistir a molts sol·licitants, limitació a la seua facturació futura amb l’amenaça d’haver de retornar la subvenció si aconsegueixen consolidar se i créixer… Em va quedar la sensació que en la Direcció General als sol·licitants se’ns visualitza com a delinqüents i se’ns ofega a exigències que provoquen la frustració dels emprenedors en lloc de convertir-se en un instrument per a acompanyar el rellançament de les zones rurals. Però això només va ser el principi. La legalització ha sigut un serial pitjor encara. L’Administració (Ajuntaments + Diputació + Conselleries) transmet descoordinació i desinterés. El discurs polític de foment de l’emprenedoria, de valorització dels productes locals o de lluita contra el despoblament, perd tota la seua credibilitat en el moment en el qual inicies els tràmits vinculats a la teua activitat. Entres en una carrera de salt d’obstacles que dificulta el procés i provoca un fort desgast.
No tots els departaments funcionen igual, però quan es tracta de tràmits vinculants l’últim a resoldre és el que marca els terminis.
En el meu cas, per a legalitzar l’activitat de l’Obrador:– 30 dies per a obtenció del número de registre d’Empreses Alimentàries de Conselleria de Sanitat.– 60 dies per a recepció de l’Informe Vinculant de Conselleria d’Urbanisme.– 270 dies per a recepció de l’Informe Vinculant de Conselleria d’Agricultura (vies pecuàries) – 445 dies perquè Diputació (Carreteres) demanara ampliació d’informació per a emetre el seu informe vinculant.– 638 dies (a 14/9/20) passats sense que Diputació (Carreteres) haja emés el seu informe vinculant.– 273 dies perquè l’Ajuntament decidira emetre el Certificat de Conformitat (des que tenia obligació legal de signar-lo, escudant-se en què faltava l’informe de Diputació (Carreteres), que encara no ha arribat). RESULTAT: 573 dies per a obtindre el Certificat de Conformitat de l’Ajuntament el 30/06/20, i encara condicionat a que algun dia puga imposar l’informe vinculant que Diputació (Carreteres) encara no ha emés (ja van 638 dies des de la sol·licitud) i a hores d’ara millor si se’ls traspapera.
P. En què t’ha ajudat el Grup d’Acció Local Maestrat Plana Alta?
R. El meu contacte sempre ha sigut amb Marta, la gerent del GAL. Sempre va mostrar gran interés i diligència a resoldre tots els dubtes que vaig presentar i em va assessorar sobre com complir tots els requisits que exigia la Direcció General. Per la seua part només vaig trobar facilitats i va ser el factor clau perquè no desistira i completara el meu expedient.
P. Què ha sigut el més positiu de la teua experiència amb nosaltres?
R. El millor ha sigut obtindre tot el finançament sol·licitat, la qual cosa ha suposat un fort impuls per a la implantació de l’activitat de D’Armela. I sempre quedarà el bon record de la relació amb Marta, la gerent del GAL.
P. Com valores treballar al poble?
R. Dels meus 28 anys de vida laboral només 6 han sigut en àmbit urbà. No obstant això, treball és treball. El que realment marca la diferència és la qualitat de vida al poble. Si vius en una ciutat i treballes en un poble no notaràs la diferència fins que et trasllades a viure al poble.
P. Punts forts de treballar en un poble, i punts febles?
R. La visió pot canviar segons la grandària del poble. En un de 500 habitants com Tírig en el qual encara tenim els serveis essencials d’escola, atenció sanitària, botigues d’alimentació, taller o bars, la visió segur que és molt diferent dels pobles en els quals ja no els tenen.
– Punts forts: estil de vida menys estressant que en una ciutat, desplaçaments curts que permeten anar a peu o amb bici, facilitat d’aparcament, no hi ha embossos ni semàfors, tot el temps invertit en desplaçaments fins al lloc de treball es converteix en temps lliure. Si en una activitat és possible teletreballar pots guanyar molta qualitat de vida.
– Punts febles: oferta molt escassa de llocs de treball que et permeten progressar en el teu entorn i amb la teua especialitat, la qual cosa t’obliga a inventar el teu lloc de treball i a ser emprenedor. Mala qualitat de les comunicacions, falta amplada de banda. Els serveis que no existeixen cal buscar-los en pobles veïns (banca, professionals liberals, …) o fins i tot desplaçar-se a la costa (comerç en general). No hi ha transport públic. L’ús del cotxe és imprescindible, no és una opció. Falta oferta d’habitatge que no requerisca rehabilitació.
P. Hi ha alguna cosa que trobes a faltar respecte a una ciutat?
R. En l’era d’internet ja no. Als pobles tenim la mateixa forma de vida que a les ciutats. Accés a la mateixa informació, compres i tràmits en línia. Abans d’internet molts professionals establits en un poble havien de desplaçar-se diverses vegades a la setmana fins a la ciutat per a proveir-se o per a realitzar gestions. Ara no és tan necessari. És veritat que continuem tenint menys oferta de serveis (comerç, transport, sanitat, universitat, seus d’institucions,…). La vida sense un vehicle sí que és un problema, impossible per a joves o per a una família amb xiquets, més suportable per a l’estil de vida de la gent gran.
P. Com és la qualitat de vida al poble?
R. El conéixer a tots els veïns genera un tracte més cordial, més solidari i esperit de cooperació. Es viu molt més tranquil, sense trànsit, fins es percep el silenci, sobretot a la nit. Els xiquets són independents a edats primerenques, poden anar amb bici a l’escola des dels primers cursos, van a soles pel carrer i queden per a jugar sense vigilància. Aprenen a socialitzar amb xiquets de diferents edats d’una forma natural. És fàcil la interacció amb persones de diferents generacions la qual cosa cohesiona la comunitat. Quan t’instal·les comences a socialitzar i uns et van introduint amb uns altres de manera que sense adonar-te t’acabes integrant sense esforç. En viure al costat de la naturalesa pots incorporar activitats a l’aire lliure a la teua rutina diària sense necessitat d’automòbil. Això també millora la qualitat de vida de les mascotes.
P. Què li diries a algú que s’estiga plantejant fer el pas de tornar o quedar-se al poble per a iniciar el seu projecte empresarial?
R. Cal avaluar a fons la viabilitat del seu projecte. En la majoria de casos el cost d’instal·lació serà més baix, però el realment important és la capacitat de generar ingressos i de sostindre l’activitat en el temps. Un altre factor important és la disponibilitat d’habitatge. Si el seu projecte és viable, que no ho dubte. La qualitat de vida compensarà altres mancances. La pandèmia ha fet que moltes persones hagen vingut a la seua casa del poble per a teletreballar. Això demostra que, fent el mateix i amb els mateixos ingressos, no hi ha color entre viure en un poble o una ciutat.
P. Fes una valoració de l’experiència al costat del Grup d’Acció Local, qualsevol cosa que ens pugues contar ens ajudarà a continuar millorant.
R. Cal fomentar la coordinació entre departaments de conselleries i administracions locals. Per exemple, si per al turisme d’interior és estratègica la gastronomia i la valorització dels productes locals, llavors Conselleria d’Agricultura a través del LEADER o altres mesures no hauria de dificultar que apareguen iniciatives agroalimentàries sinó tot el contrari… Cal agilitar i simplificar els tràmits en la mesura del possible, exigir el compliment de la normativa hauria de complementar-se amb un servei d’acompanyament que ajude els emprenedors a complir els requisits de cada tràmit. Com el que fa la gerència del GAL però a tots els nivells.
