Nuestro territorio tiene en sus montañas uno de sus grandes tesoros. Una fuente de naturaleza, de sostenibilidad y también, de oportunidades turísticas. Hablamos de todo esto con uno de nuestros promotores, Pau Fabregat Beltran, guía de montaña y de turismo a través de la marca Maestrat Experience. Fabregat está comprometido con un turismo accesible, sostenible y responsable que ayude a un mundo mejor, y desde el GAL Maestrat Plana Alta hemos sido partícipes en el desarrollo de sus proyectos.
P. ¿A qué sector te dedicas?
R. Soc guia de muntanya (mitja muntanya) i de turisme a través de la marca Maestrat Experience https://www.maestratexperience.com, faig rutes a peu per tot el Maestrat i estic involucrat en el sector turístic. A través del blog i xarxes faig les #entrevistesalterritori amb persones que gestionen cultura, infraestructures o treballen al territori. Compromés amb un turisme accessible, sostenible i responsable que ajude a un món millor. Estic en el turisme per promoure la reflexió en el sector i sobretot fer més difusió i promoció de la comarca del Maestrat. Sempre cal tindre esta visió social en tot el que fas, que és la que et dona el valor afegit.
P.¿Cómo te surgió la idea de emprender tu proyecto profesional en la comarca?
R. Vocacionalment he tingut la passió de caminar per la muntanya des de ben menut, i a més he estat activista cultural amb 10 anys al servei de la comarca, tots ells a dins de Maestrat Viu, ajudant sempre des de l’inici i amb càrrecs de responsabilitat fins a la seua consolidació. Professionalment he estat agent d’ocupació i desenvolupament local a l’Ajuntament de la Serratella, un dels més xicotets de la comarca, on durant 7 anys vam estar al servei del poble i d’on guardo molts bons records. L’activisme cultural m’ha ajudat a conéixer moltíssim la nostra comarca i la seua gent. La professió també t’ajuda a obrir el camp d’acció i tindre una mirada diferent des de l’Administració. La idea d’emprendre unix la meua part vocacional i professional, de passió pel territori i d’estima i servei públic a la comarca des d’una altra perspectiva per al sector turístic, un sector on cal molta reflexió i anàlisi per a un territori com el nostre on tot està per fer, i per tant tot ho podem fer bé.
P. ¿Cuáles han sido las principales dificultades con las que te has encontrado para poner en marcha tu negocio?
R. Per a emprendre cal temps sobretot, per a analitzar-te tu i per a analitzar el teu entorn. I per desgràcia la teua mirada no és vàlida i cal tindre en compte altres opinions. En este sentit sempre tindré paraules d’agraïment cap a la Fundación Biodiversidad i l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques per incloure’m dins dels seus respectius programes de mentoring, els quals em van ajudar a madurar i pivotar la idea de negoci. Per tant, temps són diners, però és un temps necessari i valuós, mai perdut. Ser flexible i obert a altres opinions no és fàcil, i més encara quan tens una idea, però amb tot això l’activisme cultural també m’ajuda, perquè aprens a gestionar persones (sobretot egos) i a acceptar altres opinions, al cap i a la fi.
P. ¿Qué te parecen las ayudas Leader?
R. Inicialment rebutjava subvencions. He treballat molt amb subvencions i no m’agradava gens la idea de fer dependre el meu negoci. Considero que les subvencions són perverses perquè perverteixen els objectius de les idees i són un brindis més al sol de la política. Els fons Leader han tingut moltes variables, des dels seus inicis no es van aplicar amb la mateixa intensitat a tot el territori rural valencià, la qual cosa les va sembrar de discriminació i polèmica. A més, van servir sobretot per reformar i rehabilitar els primers immobles per a turisme rural: immobles que, tot siga dit, avui en dia són primeres vivendes dels seus propietaris. També han ajudat a embellir els centres històrics dels pobles, fent-los més atractius al turisme. I en esta fase sembla que s’han obert més a la societat que no a l’Administració, la qual cosa és de celebrar també. L’ús que històricament l’Administració ha fet d’estes ajudes sembla que ha sigut més per a la cosa turística que no realment per a millorar la qualitat de vida de la gent (exceptuant-ne casos). Una veritable llàstima perquè són ajudes importants.
P. ¿En qué te ha ayudado el Grupo de Acción Local Maestrat? ¿Qué ha sido lo más positivo de tu experiencia con nosotros?
R. Marta, la tècnica, m’ha ajudat en tot el que ha pogut. I he d’agrair laseua predisposició perquè com he dit, en un principi no volia demanar cap subvenció, però gràcies a ella, al Cedes de la Vall d’Alba, i a l’amic Ferran Monferrer Claramonte (d’Armela http://www.darmela.com) em van fer valorar esta opció des d’un criteri racional.
P. ¿Cómo valoras trabajar en la comarca?
R. Treballar recorrent i ensenyant a estimar i valorar la comarca del Maestrat és un plaer i un autèntic privilegi. Som molt afortunats de viure on vivim. La feina de guia et permet unir la vessant humana de relació social amb els teus clients mentre els interpretes i ensenyes el territori, el paisatge. I el Maestrat és un territori de muntanya amb uns pobles que són un tresor i que tenen un potencial increïble. Si a tot això uneixes les sinergies amb altres companys que treballen per la comarca des del sector primari, el resultat no pot ser més que engrescador. Jo preferisc vincular-me amb ells, ja que realment ells són els herois i les heroïnes, els que aporten valor afegit, i ens hem d’ajudar entre tots.
P. ¿Puntos fuertes de trabajar en la comarca, y puntos débiles?
R. Punts forts: Tot està per fer i tot és possible, i jo contribuïsc des d’un turisme accessible, sostenible i responsable.
Punts dèbils: per desgràcia, el Govern Valencià destina molts diners només per a promoure el monocultiu turístic en detriment del sector primari que és el més important per al rural, o fins i tot avui en dia, on tots els esforços pressupostaris haurien d’anar encaminats a lluitar la pandèmia, es dediquen a inventar noves marques turístiques a través de plans de competitivitat turística, en plena pandèmia! Turísticament, el Maestrat, un territori amb més de 30 municipis, en lloc de projectar una imatge turística global conjunta, la seua oferta turística es troba disseminada en 3-5 plataformes de difusió, sense tindre en compte el litoral, on cada u fa la seua guerra. Falta planificació turística i acció conjunta, unitat. A més, l’instrusisme en l’ofici és una constant, sí que és veritat que hi ha hagut multes, però trobo a faltar més control i regulació sobre esta qüestió, estem prou desemparats.
P. ¿Hay algo que eches de menos respecto a una ciudad?
R. Si vols que et diga la veritat, l’únic que trobo a faltar i que no puc fer al poble és juntar-me amb 15-20 companys i jugar a futbol. Ací l’esport també és tallar i recollir llenya, fer parets de pedra, desbrossar, arreglar basses, hehe… Fa 2 anys t’haguera dit que també em feia falta un Internet de més qualitat, fibra òptica, banda ampla. Ara eixe problema per sort ja no el tinc. Tanmateix que jo no tinga ara este problema al meu poble, Vilanova d’Alcolea, no vol dir que este problema és per desgràcia, viu i real encara en moltes parts del Maestrat, i que és una vergonya que la classe política encara no ho haja solucionat: això ni la cobertura de telefonia.
P. ¿Cómo es la calidad de vida en el pueblo?
R. Molt bona. Tenim el que tenim, i ho tenim bé. La vida va molt unida al ritme que ens marca el Sol al llarg de l’any, a l’hivern la vida és més íntima i recollidora, més reflexiva, i aconvida a pensar. La resta de l’any vius més a fora de casa que a dins. Viure al poble és la millor manera de conéixer-se u mateix i estar més a prop de la natura, el cicle de la vida. Els nostres bioritmes van acompassats amb la natura. Harmonia pura.
P. ¿Qué le dirías a alguien que se esté planteando dar el paso de volver o quedarse en el pueblo para iniciar su proyecto empresarial?
R. Que s’ho pense bé. Que emprendre no és un joc: cal temps i diners. I pensar molt i bé. I escoltar molt i ser obert i flexible a les opinions dels altres. Ser autocrític amb tot i sobretot amb u mateix. Emprendre en urbà o en rural no fa la diferència en un món amb un mercat tan global i globalitzat.
P. Haz una valoración de la experiencia junto al Grupo de Acción Local, cualquier cosa que nos puedas contar nos ayudará a seguir mejorando.
R. Valoració: 8. Alguna cosa a millorar… Potser en el meu cas, i per a estalviar paperassa, haguera estat bé poder incloure les dos anualitats en un mateix document, ja que les inversions ja s’havien fet i estaven justificades.
Una reflexió general a les administracions. Han de deixar d’impregnar les seues normatives, lleis, d’urbanocentrisme que va en detriment del rural, no es pot demanar el mateix a una ciutat que a un poble. A realitats diferents, solucions diferents. A mi no em poden demanar en la subvenció el requisit d’una tenda física perquè no té cap sentit tindre’n una actualment, on el volum de vendes és a Internet. O també una tenda física com a requisit perquè l’estudiantat puga fer pràctiques de FP de turisme. Tot això va en contra del progrés rural. Cal un canvi de paradigma cap al rural.
Este canvi, d’alguna manera sí que l’he notat en les ajudes Leader. És evident que em referisc a les administracions superiors, que són les que viuen més desapegades del substrat rural, i són les que s’haurien de reestructurar i suprimir algunes, vertebrant-les amb el territori. Les administracions locals treballen molt bé, i sempre estan per ajudar la gent del territori. Per a mi haurien d’estar més ben dotades pressupostàriament perquè són les que donen la cara al ciutadà. Servei públic en estat pur. Als productors del sector primari se’ls fa la vida impossible amb tràmits i papers, i sembla que si volen fer el seu projecte de vida al poble, encara se’ls complica més amb autoritzacions, etc. Això ha de canviar. Falta reciprocitat i proactivitat, escolta activa de l’Administració al sector.
Els agents d’ocupació i desenvolupament local a dia d’avui han passat a ser, literalment, personal administratiu. En alguns casos més tècnic que administratiu, en la majoria administratius. S’ha perdut la part més imaginativa i creativa. La majoria s’han deixat xuclar per la corrent burocràtica. És una llàstima que es desaprofiten els seus perfils. En l’administració no hi ha reflexió, el dia a dia s’imposa. No hi ha balanços ni autocrítica. I així és difícil millorar i s’enquisten certes maneres de treballar, convertint-se en vicis. I com sempre la meua sensació general que l’Administració fa la seua, i malbarata els diners, cada 4 anys, eixa és la seua visió. Per a res li interessa les opinions de la gent del territori perquè li incomodem.
